Una crónica de veinticinco años de Barcelona, entre la contracultura y los Juegos Olímpicos, a partir de la arquitectura, el diseño, el periodismo, el arte, el cómic, la fotografía, el cine, las costumbres urbanas y, sobre todo, la literatura. Novelas y cuentos nos guían por la Barcelona de los años setenta, decrépita pero querida. Asistimos a su transformación en una ciudad planificada por los poderes públicos y los capitales internacionales. Con la llegada del turismo de masas, se ha convertido en una referencia en el mundo global, pero muchos habitantes le han dado la espalda. Publicado en catalán en 2001, es al mismo tiempo un testimonio personal, un libro de crítica literaria y un documento de historia de la cultura. Una obra que puso en evidencia la distancia entre la ciudad y sus creadores. Ahora incorpora un nuevo ensayo que pasa revista a los últimos quince años de ficciones urbanas. «En general, los críticos parece que te hayan leído en un quirófano. Eso resulta angustioso. Guillamon lee en la calle y en el metro» (Eduardo Mendoza). «Un exhaustivo trabajo de recopilación y análisis de las visiones intelectuales sobre Barcelona» (Manuel Delgado).

Travessar la riera és una història d?amor. «Faltaven tres dies per Nadal. Quan vaig obrir la porta de casa la Cris em va saludar amb una veu estranya. No es trobava bé. A la taula de la cuina hi havia una coliflor blanquíssima que estava preparant per sopar. Seia a la butaca, estava marejada i li rodava el cap. Mentre l?acariciava i mirava de convèncer-la d?anar a urgències, va tenir un vessament cerebral. »Mentre estava en coma, lluitant entre la vida i la mort, vaig escriure un article que recordava les excursions que fèiem a la muntanya. Era una manera de dir-li que passés el que passés, sempre seria amb mi. Es va publicar a La Vanguardia el 29 de desembre del 2016. »Va ser el primer d?una sèrie: el despertar del coma; els records boriosos de quan li deia a la Cris que havia de travessar la riera i tornar amb nosaltres; el trucs per fer-li suportar les teràpies, la tristesa de canviar de pis; l?esperança quan, gairebé contra pronòstic, van aparèixer els primers moviments voluntaris a la cama esquerra.» Un llibre emocionant: dissenyat per Albert Planas, amb una coberta d?America Sanchez, un dibuix de Toni Benages i Gallard i tres sèries fotògrafiques: travessar la riera, tornar a viure i caminar.

«Faltaban tres días para Navidad. Cuando abrí la puerta de casa, Cris me saludó con una voz extraña. No se encontraba bien. En la mesa de la cocina había una coliflor blanquísima que estaba preparando para cenar. Estaba sentada en la butaca, tenía mareo y le rodaba la cabeza. Mientras la acariciaba e intentaba convencerla para ir a urgencias, tuvo un derrame cerebral. Mientras estaba en coma, luchando entre la vida y la muerte, una noche escribí un artículo que recordaba nuestras excursiones por la montaña. Era una manera de decirle que pasara lo que pasara siempre estaríamos juntos. «El enebro del Boixaus», se publicó en La Vanguardia el 29 de diciembre de 2016...»

La visita a un poeta, la moda del Valentine’s Day, un concert de Michael Jackson o una pàgina del Cuore donen peu a petits relats sorprenents, entre el periodisme i la literatura. Articles provocadors sobre la dèria científico-alimentària, el vintage o l’auge del catanyol. Històries quotidianes que denuncien la inèrcia dels llocs comuns. I un repertori de textos, basats en les observacions i les associacions és inesperades, que proposen una nova relació amb plantes, animals i flors.
Julià Guillamon ha publicat a l’editorial Comanegra Jamás me verá nadie en un ring. La historia del boxeador Pedro Roca (2014) i L’enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l’era del flirt (2016).
El sifon de can Sitra es publica amb una il·lustració de coberta d’America Sanchez i un índex d’Ignasi Aballí.

Fa trenta-tres anys es va crear a Barcelona Edicions de 1984, una editorial independent que ha esdevingut una referència per als lectors: ha recuperat clàssics oblidats, ha incorporat a la tradició catalana autors desatesos, ha descobert nous narradors i ha introduït nous relats sobre la realitat contemporània. Amb la mateixa filosofia i una ambició d'exhaustivitat ha publicat traduccions de poetes i narradors europeus i nord-americans.
La col·lecció Temps Maleïts i el compromís polític mitjançant la literatura, la col·lecció Mirmanda i la passió per llegir, les edicions de poesia completa, els testimonis dels soldats de ploma. Un àlbum gràfic resumeix la història d'Edicions de 1984 i una llarga entrevista amb l'editor Josep Cots passa revista als fets més destacats d'aquests trenta-tres anys: incisiva, provocativa i fresca com una rosa.

L’any 1934 Rosa Maria Arquimbau va publicar 'Història d’una noia i vint braçalets', una sàtira de la Barcelona dels primers anys de la República protagonitzada per Cri-Cri, una noia rossa, preciosa i descarada que col·leccionava amants i braçalets. Julià Guillamon n’ha reconstruït la història: la relació d’Arquimbau amb Josep Maria de Sagarra i Mercè Rodoreda, la connexió amb les pel·lícules de Lubitsch, els contes de Colette i amb 'Gentlemen Prefer Blondes', la comèdia d’Anita Loos que Marilyn Monroe va portar a la pantalla. ¿Per què els homes li tenien tanta por? Moda, joies, sexe, còctels, política i amor.
Aquest estoig conté:
- 'L’enigma Arquimbau'. Sexe, feminisme i literatura a la Barcelona republicana per Julià Guillamon, amb 194 il·lustracions.
- Una edició facsímil de la novel·la 'Història d’una noia i vint braçalets', de Rosa Maria Arquimbau. Una descoberta literària.

Andratx i Solnegre, el contraban, la possessió de Can Bolei, la pirateria mediterrània, 'Cavallas cap a la fosca', andritxols a Cuba, la dansa dels alicorns, la casa del Pantaleu.Les grans entrevistes, la Xina de Mao, 'Destino' i Serra d'Or', la Guerra dels Sis Dies, el columnisme diari, 'la revuelra permanente', anarquisme i pujolisme.Els símbols de poder, ¿qué és Mallorca? l'especulació immobiliària, el turisme de masses, l'estètica del plat variat, El divorci de Berta Barca, home ric i home pobre.

Jamás me verá nadie en un ring es una inmersión en los años dorados del boxeo en Barcelona: sus orígenes obreros, la transformación en un espectáculo de masas y la creación del mito literario. En una época de grandes campeones, surge la figura de Pedro Roca, un peso pesado que alcanzó gran popularidad porque sus combates no llegaban nunca al límite: terminaban mucho antes por K.O. entre las carcajadas del público. Tras varias palizas, abandonó el pugilismo e inició una breve y delirante carrera literaria, con un libro de memorias de un surrealismo involuntario: De boxeador a literato (1932).
El caso de este personaje único nos permite revivir la atmósfera de los años veinte y treinta, cuando el boxeo era el rey de los deportes. Esplendor, locura, gloria y drama del ring, de la mano de Julià Guillamon, escritor, investigador y columnista de La Vanguardia.
Este estuche contiene:
Jamás me verá nadie en un ring. Una crónica de la edad de oro del boxeo en Barcelona, entre 1911 y 1936, y la historia del púgil Pedro Roca por Julià Guillamon, con 122 ilustraciones.
De boxeador a literato. La edición facsímil del primer libro de Pedro Roca.

Salvador Espriu i Castelló (1913-1985) és un dels escriptors catalans més universals, traduït a les principals llengües europees. Narrador, novel·lista, poeta, autor teatral, la seva obra tracta els grans temes de la literatura amb una gamma de registres d’una complexitat i amplitud úniques en el nostre món cultural, que hem sintetitzat en tres aspectes singulars: el compromís amb els humiliats i ofesos, la mística com una manera d’entendre la relació de l’home amb el cosmos, la sàtira com un mirall de les relacions humanes.
Hem reunit totes les facetes d’Espriu en un àlbum il·lustrat, que proposa un recorregut per la seva vida i la seva obra. Reconstrueix amb imatges la infantesa a Barcelona, Arenys de Mar i Viladrau, els orígens del mite de Sinera, els referents de l’obra narrativa que va escriure als anys trenta, el món universitari i la relació amb l’actualitat política i social dels anys de la República. I explica com després de la Guerra Civil Espriu va esdevenir un punt de referència de la represa cultural catalana, mitjançant la poesia, el teatre i la cançó.
Edició de Julià Guillamon.

Aquesta és la història d'un entusiasme. Entre el 1964 i el 1982 la poesia va esdevenir una alternativa a la grisor del franquisme i a les claudicacions de la Transició. Va canalitzar el desig d?un canvi de vida que es va traduir en imatges i paraules, actituds personals i esdeveniments col·lectius. La revolta poètica. 1964-1982 reconstrueix aquest fenomen. Les primeres manifestacions de la cultura contestatària, el pop art, la poesia visual, els festivals que van introduir una filosofia creativa i participativa propera al happening i als festivals de rock, les utopies editorials i l'aparició d'una nova cultura crítica. De Marta Pessarrodona a Enric Casasses, dels hippies de Formentera i Eivissa a la postmodernitat dels anys vuitanta, de la revista Tarotdequinze a Llibres del Mall o les Edicions dels Quaderns Crema. Amb més de dues-centes cinquanta fotografies, documents i testimonis personals.